Glossari casteller: tots els termes que has de conèixer

Aquesta guia recull els termes essencials del món casteller perquè puguis entendre cada moment d'una actuació. Tant si és el primer cop que veus castells com si estàs organitzant un esdeveniment amb castellers, aquí trobaràs el vocabulari que necessites: des de les parts de l'estructura fins a les posicions, els tipus de castells i la música que els acompanya.

Estructura del castell

Pinya

Base compacta formada per desenes de persones que s'abracen entre elles formant un bloc sòlid. Té una doble funció: donar suport estructural al tronc i actuar com a matalàs de seguretat en cas de caiguda. En castells grans, s'hi afegeixen capes addicionals com el folre i les manilles.

Folre

Segona capa de suport que es col·loca sobre la pinya. És necessari per a castells de 8 o més pisos, ja que la pinya sola no pot absorbir tot el pes. Permet distribuir millor la càrrega i augmenta l'estabilitat del conjunt.

Manilles

Tercera capa de reforç que se situa sobre el folre. Només s'utilitza en castells de 9 i 10 pisos, els més difícils i ambiciosos del repertori casteller.

Tronc

Part central i visible del castell, formada pels pisos de castellers que s'alcen sobre la pinya. El nombre de persones per pis defineix el nom de l'estructura: pilar (1 persona), torre (2), tres (3) i quatre (4).

Pom de dalt

Corona del castell, formada per tres nivells: els dosos (dos castellers agafats de braços), l'acotxador (que s'agatzona sobre els dosos) i l'enxaneta (que puja al capdamunt i fa l'aleta). En els castells que tenen pom de dalt, aquesta coronació manté la mateixa estructura bàsica independentment de l'alçada.

Posicions castelleres

Enxaneta

Nen o nena que corona el castell pujant al capdamunt de tot. Fa l'aleta —aixeca la mà— per indicar que el castell ha quedat carregat. Tradicionalment, les enxanetes són els membres més joves i lleugers de la colla.

Acotxador

Casteller que es col·loca agapit sobre els dosos. Serveix de base perquè l'enxaneta pugui pujar al capdamunt del castell. Ha de ser àgil i tenir bon equilibri.

Dosos

Dos castellers agafats de braços que formen la base del pom de dalt. El seu nom ve del fet que sempre són exactament dos, independentment del tipus de castell.

Aixecador

Nom alternatiu de l'acotxador en bona part del món casteller. És el casteller que se situa damunt dels dosos i just sota l'enxaneta, en el penúltim pas abans de coronar el castell.

Baix

Casteller del primer pis del tronc, directament sobre la pinya. Ha de ser fort i resistent, ja que aguanta el pes de tota l'estructura vertical que es construeix al seu damunt.

Cap de colla

Director tècnic i artístic de la colla castellera. Decideix quines estructures es construeixen a cada actuació, dirigeix els assajos setmanals i coordina les posicions de tots els castellers.

Tipus d'estructures

Pilar

Estructura d'una sola persona per pis. És la forma més simple però una de les més difícils de completar, perquè l'equilibri depèn d'un sol casteller a cada nivell. Variants habituals: pilar de 4, de 5 i de 6.

Torre

Castell de 2 persones per pis, també anomenat "dos". Ofereix més estabilitat que el pilar gràcies al suport mutu entre els dos castellers de cada pis. Variants: torre de 6, de 7, de 8 i de 9.

Tres

Castell de 3 persones per pis. Un format exigent que requereix bona coordinació. Variants: 3 de 7, 3 de 8, 3 de 9 i el 3 de 10, una de les estructures de màxima dificultat del repertori.

Quatre

Castell de 4 persones per pis, l'estructura més habitual en actuacions. La base àmplia permet construir castells molt alts amb relativa estabilitat. Variants: 4 de 7, 4 de 8, 4 de 9 i 4 de 10.

Veure guia completa de tipus de castells →

Nomenclatura

Colla castellera

Agrupació de persones dedicada a construir castells. Cada colla té el seu nom, colors i identitat pròpia. Actualment el fet casteller aplega més d'un centenar de colles als Països Catalans i al voltant de 13.000 persones associades.

Diada castellera

Jornada festiva on les colles realitzen actuacions a la plaça. Normalment vinculades a festes majors o esdeveniments locals, les diades són el moment en què els castellers mostren el treball dels assajos.

Carregat

Estat d'un castell quan l'enxaneta l'ha coronat i ha fet l'aleta. A partir d'aquí, encara queda desmuntar-lo amb èxit.

Descarregat

Estat d'un castell quan, després d'haver estat carregat, es desmunta completament sense caure. És el resultat perfecte d'una construcció.

Intent

Castell que cau durant la construcció. La pinya actua de matalàs per protegir els castellers.

Intent desmuntat

Castell que no es completa però es desmunta de manera controlada, sense caure. No es considera ni èxit ni fracàs.

Fer l'aleta

Gest de l'enxaneta quan arriba al cim del castell i aixeca la mà. Marca el moment en què el castell queda carregat.

Música i cultura

Gralla

Instrument de vent de doble llengüeta, tradicional de Catalunya. Té un so potent i estrident que es pot sentir a centenars de metres, ideal per a les places on s'alcen els castells. Existeixen dues variants: la gralla seca (més antiga, sense claus) i la gralla dolça (amb claus, més versàtil).

Timbal

Instrument de percussió que marca el ritme juntament amb la gralla. La formació clàssica que acompanya les actuacions castelleres és de 2-3 gralles i 1 timbal.

Toc de castells

Melodia específica que acompanya cada fase de la construcció d'un castell. Funciona com un sistema de comunicació: els castellers que no veuen l'estructura saben en quin punt es troba gràcies als canvis en la música.

Concurs de Castells

Competició castellera que va celebrar la primera edició a Tarragona el 1932, amb Pau Casals com a president del jurat, i que avui és el gran certamen biennal del calendari casteller.

Història del Concurs de Castells →